El topònim Priorat està lligat al concepte vi des de fa segles. La suma d'un sòl, un clima, una orografia i el treball d'homes i dones que l'han elaborat seguint les tècniques d'una tradició mil·lenària amb l'ajut, avui, d'una tecnologia adaptada als requeriments de la qualitat, han donat un producte autèntic, exclusiu: el vi del Priorat.

La Cartoixa d'Scala Dei representa el bressol històric dels vins i la viticultura de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat. Els monjos cartoixans van portar des de Provença, al segle XII, els coneixements i tècniques per desenvolupar una viticultura que va arrelar amb força i ha evolucionat al llarg dels segles. Elsdominis de la Cartoixa van configurar l'anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb la regió vitivinícola de la DOQ Priorat.

La narració explica com el rei Alfons I el Cast va enviar dos cavallers a recórrer el país per localitzar un lloc idoni perquè l'orde dels cartoixans, procedents de la Provença, s'instal·lés a Catalunya. Un cop arribaren al peu del Montsant els cridà l'atenció la singular bellesa de l'indret i preguntaren a un pastor sobre el lloc. A més d'informar-los, el pastor els va explicar un fet sobrenatural que des de feia temps succeïa al bell mig de la vall. Al pi més alt apareixia una escala per on pujaven i baixaven els àngels.

El pretext els fou servit, els cavallers ho comunicaren al rei, qui va oferir aquella contrada a l'orde. Els Cartoixans, establerts el 1194, van aixecar l'altar del temple dedicat a Santa Maria a l'indret on es trobava l'arbre. La història va donar nom al monestir i alhora ha generat una iconografia fortament arrelada al territori.

Els Cartoixans d'Scala Dei anaven vestits de llana blanca, amb una caputxa que els cobria el cap rapat. Van cultivar la vinya i van elaborar el vi a la Cartoixa, seguint una escola de treball i espiritualitat. Potser el del Priorat és un vi místic.

Avui, les runes de la cartoixa proporcionen un alè de misteri i sedueixen als visitants. Per sobre d'aquestes runes, diferents capes geològiques se superposen fins al cim de la serra, jugant amb una paleta de colors variats, des del gris, l'ocre i el groc fins al marró i el vermell, formant així aquesta escala mística que arriba al blau del cel i el blanc dels àngels en els núvols.

Des de fa gairebé 1000 anys, nou petits pobles s'han instal·lat amagats entre els costers de pissarra que es dispersen als peus de la serra del Montsant. Els seus habitants, viticultors des de sempre, van modelar el terreny amb marges. Després de la Llei de Mendizábal (1835), gràcies a un gran esforç i al desenvolupament creixent de la vinya els viticultors van retrobar la seva dignitat. Aquest profund canvi ha generat una cultura extraordinària, font del prestigi d'aquest país. Entre altres exemples, el capitol “Com plantar vinya a Scala Dei” del “Llibre dels Vassalls” del segle XVII, o el text anònim “Manual de viticultura de Porrera del segle XVIII” és un magnífic testimoniatge, en aquest text es reflecteix la saviesa de l'home vivint en harmonia amb la naturalesa i el coneixement.

Desafortunadament les èpoques d'harmonia i creixement són cícliques i sovint s'acaben en cataclismes, així doncs, dins de la història de l'agricultura, i per a tota la vinya europea, existeix un abans i un després de la fil·loxera. Al Priorat també va ser una catàstrofe, ja que, en aquesta època l’explosió de la indústria tèxtil a Catalunya arrossegà tota la mà d'obra cap a la ciutat i no es replantaren els ceps de nou, excepte en una proporció molt baixa, que, afortunadament, és la que ha perdurat fins als nostres dies.

Gràcies a la generació d'agricultors que actualment tenen entre 70 i 80 anys d'edat, que s'han mantingut en el terreny i han seguit amb la seva tradició agrícola, s'ha conservat la cultura vitivinícola al Priorat.

Més recentment, es va poder intervenir en un paisatge preservat, complex, ric i d'un formidable potencial. Va ser doncs a la fi dels anys 80 on es va iniciar l'obertura d'un nou cicle de prosperitat, que conjugava la saviesa, el paisatge i la tradició amb un nou esperit emprenedor que tènia en el punt de mira la recuperació de la qualitat i el prestigi com a premissa màxima.

La rehabilitació de la vinya es fa a poc a poc amb la certesa que ha d'arrelar-se en la memòria del terrer. En una curiosa barreja que associa l'evolució d'una cultura tradicional amb els vestigis agraris del passat i una naturalesa exuberant, amb una replantació respectuosa i eficient, amb un encant a protegir.